HI HA PROVES DE L'EVOLUCIÓ?

Doncs sí, i unes quantes...

Proves Biogeogràfiques:

Consisteixen en l'existència de grups d'espècies més o menys semblants, emparentades, que habiten llocs relacionats entre si per la seva proximitat, situació o característiques, per exemple, un conjunt d'illes, on cada espècie del grup s'ha adaptat a unes condicions concretes. La prova evolutiva apareix perquè totes aquestes espècies pròximes provenen d'una única espècie avantpassada que va originar a totes les altres a mesura que petits grups d'individus s'adaptaven a les condicions d'un lloc concret, que eren diferents a les d'altres llocs.

Proves Paleontològiques:

L'estudi dels fòssils ens dóna una idea molt directa dels canvis que van sofrir les espècies al transformar unes en unes altres; ha moltes sèries de fòssils de plantes i animals que ens permeten reconstruir com es van anar adaptant a les canviants condicions del medi, com les sèries d'eriçons dels penya-segats anglesos, el pas de rèptils a aus a través del Archaeopterix, o l'evolució dels cavalls per adaptar-se a les grans prades obertes per les que corrien.

Proves Anatòmiques:

En molts éssers vius existeixen òrgans atrofiats, no funcionals, que apareixen en avantpassats antics perfectament funcionals, però que amb el transcurs de les generacions van deixar de ser útils, a aquests òrgans se'ls denomina òrgans vestigials.

Podem distingir dos tipus d'òrgans segons estructura interna-funció:

Els òrgans homòlegs són els que tenen la mateixa estructura però tenen funcions diferents, com les aletes d'una balena i els braços d'un humà. Els dos tenen bàsicament la mateixa estructura òssia, però un serveix per desplaçar-se a través de l'aigua i l'altre no. Es pot dir que els òrgans homòlegs tenen el mateix ancestre evolutiu.

Els òrgans anàlegs tenen la mateixa funció, però estructures diferents. Les ales de les libèl · lules són morfològicament diferents de les ales d'una àguila, però tenen la mateixa funció. Es pot dir que van evolucionar per requeriments similars en el seu medi ambient.

Proves Embriològiques:

Relacionades amb les proves anatòmiques, l'estudi dels embrions dels vertebrats ens dóna una interessant visió del desenvolupament evolutiu dels grups d'animals, ja que les primeres fases d'aquest desenvolupament són iguals per a tots els vertebrats, sent impossible diferenciar entre si; només en anar avançant el procés cada grup de vertebrats tindrà un embrió diferent de la resta, sent tant més semblants com més emparentades estiguin les espècies. Això és el que Haeckel va resumir dient que la "ontogènia resumeix a la filogènia".

Proves Bioquímiques:

Consisteixen a comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són més semblants com menors diferències evolutives hi ha entre els seus posseïdors, i al revés, això s'ha fet sobretot amb proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.