ACTIVITATS EVOLUCIÓ

Fes aquestes activitats:

1) Marca si es tracta de  Fixisme o evolucionisme les afirmacions següents:

·         Els éssers vius canvien a poc a poc originant éssers vius nous.

·         L'únic que passa amb els éssers vius és que poden desaparèixer.

·         En canviar, els éssers vius s'adapten a les noves condicions del medi.

·         Sempre han existit els mateixos éssers vius.

·         Els éssers vius no canvien.

·         Els éssers vius canvien com a resposta a les condicions ambientals

2) Completa:

Darwin-  Lamarck -  neodarwinista - Selecció Natural  - Wallace  - adaptats adquirits -  canviaven -  desús -  evolucionista – heretaven - herència reprodueixen - ús

Jean Baptiste ____ pot ser considerat com el primer_____; va proposar una teoria que es basava en dues premisses:

•        Els éssers vius, és a dir, perdien o desenvolupaven òrgans o estructures, mitjançant l’_____ o el _____.
•        Aquests canvis al llarg de la vida s’______

____ i ____ van modificar al 1858 la teoria evolucionista de Lamarck afegint el concepte de______, observat a partir del fet que hi ha uns individus que viuen i es  ______i d'altres que moren, és a dir, alguns estaven millor preparats per sobreviure (millor _____al seu medi).

A principis del segle XX va sorgir la teoria _______ o Teoria sintètica, que conjuminava les idees de l'evolucionisme darwinista amb les idees de l’ ________ mendeliana dels caràcters.

3) Si punxes en aquest enllaç, observaràs l'evolució dels cavalls. Explica aquesta evolució segons les teories estudiades:

- Fixisme.

- Lamackisme.

- Darwinisme.

- Neodarwinisme. (aplicant els coneixements de genètica a la teoria de Darwin)

4) Busqueu informació sobre l’evolució dels dofins o balenes i expliqueu com hauria pogut ser explicada per Lamark.

5) Digueu de quin tipus de prova evolucionista es tracta cadascuna d’aquestes il·lustracions i feu una breu justificació relacionada amb el que veieu a la imatge:

1)

 2)

6) Expliqueu el procés evolutiu de les girafes segons Darwin tot seguint les per les etapes que indica la imatge.

HI HA PROVES DE L'EVOLUCIÓ?

Doncs sí, i unes quantes...

Proves Biogeogràfiques:

Consisteixen en l'existència de grups d'espècies més o menys semblants, emparentades, que habiten llocs relacionats entre si per la seva proximitat, situació o característiques, per exemple, un conjunt d'illes, on cada espècie del grup s'ha adaptat a unes condicions concretes. La prova evolutiva apareix perquè totes aquestes espècies pròximes provenen d'una única espècie avantpassada que va originar a totes les altres a mesura que petits grups d'individus s'adaptaven a les condicions d'un lloc concret, que eren diferents a les d'altres llocs.

Proves Paleontològiques:

L'estudi dels fòssils ens dóna una idea molt directa dels canvis que van sofrir les espècies al transformar unes en unes altres; ha moltes sèries de fòssils de plantes i animals que ens permeten reconstruir com es van anar adaptant a les canviants condicions del medi, com les sèries d'eriçons dels penya-segats anglesos, el pas de rèptils a aus a través del Archaeopterix, o l'evolució dels cavalls per adaptar-se a les grans prades obertes per les que corrien.

Proves Anatòmiques:

En molts éssers vius existeixen òrgans atrofiats, no funcionals, que apareixen en avantpassats antics perfectament funcionals, però que amb el transcurs de les generacions van deixar de ser útils, a aquests òrgans se'ls denomina òrgans vestigials.

Podem distingir dos tipus d'òrgans segons estructura interna-funció:

Els òrgans homòlegs són els que tenen la mateixa estructura però tenen funcions diferents, com les aletes d'una balena i els braços d'un humà. Els dos tenen bàsicament la mateixa estructura òssia, però un serveix per desplaçar-se a través de l'aigua i l'altre no. Es pot dir que els òrgans homòlegs tenen el mateix ancestre evolutiu.

Els òrgans anàlegs tenen la mateixa funció, però estructures diferents. Les ales de les libèl · lules són morfològicament diferents de les ales d'una àguila, però tenen la mateixa funció. Es pot dir que van evolucionar per requeriments similars en el seu medi ambient.

Proves Embriològiques:

Relacionades amb les proves anatòmiques, l'estudi dels embrions dels vertebrats ens dóna una interessant visió del desenvolupament evolutiu dels grups d'animals, ja que les primeres fases d'aquest desenvolupament són iguals per a tots els vertebrats, sent impossible diferenciar entre si; només en anar avançant el procés cada grup de vertebrats tindrà un embrió diferent de la resta, sent tant més semblants com més emparentades estiguin les espècies. Això és el que Haeckel va resumir dient que la "ontogènia resumeix a la filogènia".

Proves Bioquímiques:

Consisteixen a comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són més semblants com menors diferències evolutives hi ha entre els seus posseïdors, i al revés, això s'ha fet sobretot amb proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.

EVOLUCIÓ I TEORIES AL RESPECTE

QUÈ ÉS L’EVOLUCIÓ?

“La evolución biológica es el conjunto de transformaciones o cambios a través del tiempo que ha originado la diversidad de formas de vida que existen sobre la Tierra a partir de un antepasado común.”

TEORIES PREDARWINISTES. (Fixisme: immutabilitat de les espècies, NO EXISTEIX L’EVOLUCIÓ)

Creacionisme: Defensa que un ésser creador (sovint s’associa a Déu) va crear una sèrie d’essers vius perfectes i que per tant no han necessitat evolucionar. Conseqüentment les espècies actuals no tenen un passat comú i estructuralment més senzill. (defensor: Carl Von Linné).

El catastrofisme es diferencia del creacionisme en després de la creació de les espècies, han anat succeint tot una sèrie de catàstrofes naturals associats a càstigs divins que van provocar la mort d’algunes especies (justificació de l’existència de fòssils) però que aquestes no son l’origen de les actuals. (Georges Cuvier).

TEORIES EVOLUCIONISTES:

Lamarckisme: Segons Lamarck les espècies actuals provenien d'espècies primitives, avui extingides, que haurien patit modificacions successives aquestes transformacions es devien al fet que els éssers vius desenvolupaven caràcters que els ajudaven a viure millor i després aquests caràcters es transmetien als seus descendents, apareixent espècies noves, és el que cridava l'herència DELS CARÀCTERS ADQUIRITS. (defensors J.B. de Lamarck (1744-1829)

Darwinisme: Va rebutjar l'herència dels caràcters adquirits introduint els conceptes de VARIABILITAT DE LES POBLACIONS i SELECCIÓ NATURAL, la variabilitat ens explica que en una població hi ha una gran varietat d'individus diferents, cadascun dels quals s'adapta de manera diferent a un ambient determinat, de manera que uns s'adapten millor (viuen millor) que altres, i això repercuteix en la quantitat de descendents que poden tenir, de manera que els que viuen millor tenen més descendents, és a dir, són seleccionats per la natura per viure i tenir més fills.

La selecció natural, ajudada per altres forces evolutives com ara les MUTACIONS genètiques, provoquen canvis graduals en els individus que acaben per donar lloc a l'aparició de noves espècies, podent desaparèixer l'espècie de la qual provenen. (defensors: C. Darwin (1809-1882) i A. Wallace (1823-1913)