ACTIVITATS EVOLUCIÓ

Fes aquestes activitats:

1) Marca si es tracta de  Fixisme o evolucionisme les afirmacions següents:

·         Els éssers vius canvien a poc a poc originant éssers vius nous.

·         L'únic que passa amb els éssers vius és que poden desaparèixer.

·         En canviar, els éssers vius s'adapten a les noves condicions del medi.

·         Sempre han existit els mateixos éssers vius.

·         Els éssers vius no canvien.

·         Els éssers vius canvien com a resposta a les condicions ambientals

2) Completa:

Darwin-  Lamarck -  neodarwinista - Selecció Natural  - Wallace  - adaptats adquirits -  canviaven -  desús -  evolucionista – heretaven - herència reprodueixen - ús

Jean Baptiste ____ pot ser considerat com el primer_____; va proposar una teoria que es basava en dues premisses:

•        Els éssers vius, és a dir, perdien o desenvolupaven òrgans o estructures, mitjançant l’_____ o el _____.
•        Aquests canvis al llarg de la vida s’______

____ i ____ van modificar al 1858 la teoria evolucionista de Lamarck afegint el concepte de______, observat a partir del fet que hi ha uns individus que viuen i es  ______i d'altres que moren, és a dir, alguns estaven millor preparats per sobreviure (millor _____al seu medi).

A principis del segle XX va sorgir la teoria _______ o Teoria sintètica, que conjuminava les idees de l'evolucionisme darwinista amb les idees de l’ ________ mendeliana dels caràcters.

3) Si punxes en aquest enllaç, observaràs l'evolució dels cavalls. Explica aquesta evolució segons les teories estudiades:

- Fixisme.

- Lamackisme.

- Darwinisme.

- Neodarwinisme. (aplicant els coneixements de genètica a la teoria de Darwin)

4) Busqueu informació sobre l’evolució dels dofins o balenes i expliqueu com hauria pogut ser explicada per Lamark.

5) Digueu de quin tipus de prova evolucionista es tracta cadascuna d’aquestes il·lustracions i feu una breu justificació relacionada amb el que veieu a la imatge:

1)

 2)

6) Expliqueu el procés evolutiu de les girafes segons Darwin tot seguint les per les etapes que indica la imatge.

HI HA PROVES DE L'EVOLUCIÓ?

Doncs sí, i unes quantes...

Proves Biogeogràfiques:

Consisteixen en l'existència de grups d'espècies més o menys semblants, emparentades, que habiten llocs relacionats entre si per la seva proximitat, situació o característiques, per exemple, un conjunt d'illes, on cada espècie del grup s'ha adaptat a unes condicions concretes. La prova evolutiva apareix perquè totes aquestes espècies pròximes provenen d'una única espècie avantpassada que va originar a totes les altres a mesura que petits grups d'individus s'adaptaven a les condicions d'un lloc concret, que eren diferents a les d'altres llocs.

Proves Paleontològiques:

L'estudi dels fòssils ens dóna una idea molt directa dels canvis que van sofrir les espècies al transformar unes en unes altres; ha moltes sèries de fòssils de plantes i animals que ens permeten reconstruir com es van anar adaptant a les canviants condicions del medi, com les sèries d'eriçons dels penya-segats anglesos, el pas de rèptils a aus a través del Archaeopterix, o l'evolució dels cavalls per adaptar-se a les grans prades obertes per les que corrien.

Proves Anatòmiques:

En molts éssers vius existeixen òrgans atrofiats, no funcionals, que apareixen en avantpassats antics perfectament funcionals, però que amb el transcurs de les generacions van deixar de ser útils, a aquests òrgans se'ls denomina òrgans vestigials.

Podem distingir dos tipus d'òrgans segons estructura interna-funció:

Els òrgans homòlegs són els que tenen la mateixa estructura però tenen funcions diferents, com les aletes d'una balena i els braços d'un humà. Els dos tenen bàsicament la mateixa estructura òssia, però un serveix per desplaçar-se a través de l'aigua i l'altre no. Es pot dir que els òrgans homòlegs tenen el mateix ancestre evolutiu.

Els òrgans anàlegs tenen la mateixa funció, però estructures diferents. Les ales de les libèl · lules són morfològicament diferents de les ales d'una àguila, però tenen la mateixa funció. Es pot dir que van evolucionar per requeriments similars en el seu medi ambient.

Proves Embriològiques:

Relacionades amb les proves anatòmiques, l'estudi dels embrions dels vertebrats ens dóna una interessant visió del desenvolupament evolutiu dels grups d'animals, ja que les primeres fases d'aquest desenvolupament són iguals per a tots els vertebrats, sent impossible diferenciar entre si; només en anar avançant el procés cada grup de vertebrats tindrà un embrió diferent de la resta, sent tant més semblants com més emparentades estiguin les espècies. Això és el que Haeckel va resumir dient que la "ontogènia resumeix a la filogènia".

Proves Bioquímiques:

Consisteixen a comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són més semblants com menors diferències evolutives hi ha entre els seus posseïdors, i al revés, això s'ha fet sobretot amb proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.

EVOLUCIÓ I TEORIES AL RESPECTE

QUÈ ÉS L’EVOLUCIÓ?

“La evolución biológica es el conjunto de transformaciones o cambios a través del tiempo que ha originado la diversidad de formas de vida que existen sobre la Tierra a partir de un antepasado común.”

TEORIES PREDARWINISTES. (Fixisme: immutabilitat de les espècies, NO EXISTEIX L’EVOLUCIÓ)

Creacionisme: Defensa que un ésser creador (sovint s’associa a Déu) va crear una sèrie d’essers vius perfectes i que per tant no han necessitat evolucionar. Conseqüentment les espècies actuals no tenen un passat comú i estructuralment més senzill. (defensor: Carl Von Linné).

El catastrofisme es diferencia del creacionisme en després de la creació de les espècies, han anat succeint tot una sèrie de catàstrofes naturals associats a càstigs divins que van provocar la mort d’algunes especies (justificació de l’existència de fòssils) però que aquestes no son l’origen de les actuals. (Georges Cuvier).

TEORIES EVOLUCIONISTES:

Lamarckisme: Segons Lamarck les espècies actuals provenien d'espècies primitives, avui extingides, que haurien patit modificacions successives aquestes transformacions es devien al fet que els éssers vius desenvolupaven caràcters que els ajudaven a viure millor i després aquests caràcters es transmetien als seus descendents, apareixent espècies noves, és el que cridava l'herència DELS CARÀCTERS ADQUIRITS. (defensors J.B. de Lamarck (1744-1829)

Darwinisme: Va rebutjar l'herència dels caràcters adquirits introduint els conceptes de VARIABILITAT DE LES POBLACIONS i SELECCIÓ NATURAL, la variabilitat ens explica que en una població hi ha una gran varietat d'individus diferents, cadascun dels quals s'adapta de manera diferent a un ambient determinat, de manera que uns s'adapten millor (viuen millor) que altres, i això repercuteix en la quantitat de descendents que poden tenir, de manera que els que viuen millor tenen més descendents, és a dir, són seleccionats per la natura per viure i tenir més fills.

La selecció natural, ajudada per altres forces evolutives com ara les MUTACIONS genètiques, provoquen canvis graduals en els individus que acaben per donar lloc a l'aparició de noves espècies, podent desaparèixer l'espècie de la qual provenen. (defensors: C. Darwin (1809-1882) i A. Wallace (1823-1913) 

ACTIVITATS 2

- PROBLEMES DE GRUPS SANGUINIS.

1) Una dona de grup sanguini B acusa un home de no voler reconèixer que és el pare del seu fill, que és de grup ,O. L'home al.lega en defensa seva que és del grup B. Segons això, es pot descartar la seva paternitat?

2) Quins grups sanguinis poden presentar els fills d'una dona de grup AB i un home de grup 0?

3) Una dona del grup sanguini A i un home del grup sanguini B tenen un fill del grup sanguini 0.

a) Quins són els genotips dels tres individus?

b) Quina és la probabilitat que el proper fill sigui del grup 0?

c) Quina probabilitat hi ha que dos fills de la parella siguin mascles i de grup sanguini AB?

........................................................................................................................

- PROBLEMES D'HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE.

4) Investiga sobre Joan Cifre.

a) És possible que el senyor Joan Cifre hagi heretat el cromosoma X de la seva àvia materna? Per què?

b) És possible que el senyor Joan Cifre hagi heretat el cromosoma Y del seu avi patern? Per què

c) És possible que el senyor Joan Cifre hagi heretat el cromosoma Y del seu avi matern? Per què

5) Un gen recessiu lligat al sexe determina l’hemofilia en l’espècie humana. Una dona no hemofílica, el pare de la qual sí ho era, s’aparella amb un home no hemofílic.

a) Quina és la probabilitat que tinguin un fill baró hemofílic.?

b) Quina és la probabilitat que tinguin una filla hemofílica?

c) El daltonisme (ceguera per als colors) també és un caràcter determinant per un gen recessiu lligat al sexe a l’espècie humana. Tanmateix, a les poblacions humanes la freqüència de daltonians és molt més alta que la d’hemofílics. Per què? Per què no acaba desapareixent el gen de l’hemofilia?

6) L'anirídia és un tipus de ceguesa determinada per un al-lel dominant autosòmic (A), i l'hemofília està determinada per un al.lel recessiu lligat al sexe (h). Una dona normal pel que fa als dos caràcters s'aparella amb un home cec que no pateix d'hemofília.

a) Tenen un fill hemofílic que no pateix d’anirídia. Quin és el genotip dels pares?

b) Si la parella té dues filles més, quina és la probabilitat que totes dues siguin normals pel que fa als dos caràcters?

c) Si la parella té un altre fill (mascle o femella), quina és la probabilitat que pateixi

de les dues malalties? I quina és la probabilitat que un fill mascle hagi heretat la

malaltia?

7) L'albinisme és un caràcter autosòmic recessiu i l'hemofília és un caràcter recessiu lligat al cromosoma X. Un home albí i no hemofílic es casa amb una dona morena el pare de la qual era hemofílic i morè homozigòtic i la mare era albina. Determina els genotips dels cònjuges, i les freqüències genotípiques i fenotípiques dels fills.

8) Quina probabilitat hi ha que un home i una dona no albins però portadors tots dosdel gen recessiu de l'albinisme, si tenen dos fills, l'un sigui albí i l'altre no?

HERÈNCIES LLIGADES I INFULENCIADES PEL SEXE

1) L’HERENCIA LLIGADA AL SEXE.

Partint de la base que el parell sexual de cromosomes d’una dona és XX i d’un home és XY, veurem que habitualment alguns caràcters vindran determinats pel cromosoma X.

Com hem dit les dones són XX això vol dir que perquè manifestin el caràcter del que informa el cromosoma X hagin de tenir present el mateix al·lel en ambdós cromosomes; si només presenten l’al·lel en un d’ells no manifestaran el caràcter sinó que només el transmetran a la seva descendència.

En el cas dels homes, al ser XY, si el cromosoma X té l’al·lel, es manifestarà i si no el té, no ho farà.

Les malalties més comunes en aquests problemes són l’HEMOFÍLIA (individus que no poden completar el procés de coagulació de la sang) i el DALTONISME (discapacitat per a la distinció d’alguns colors, sovint el verd i el vermell).

EXEMPLE DE FENOTIPS I GENOTIPS HEMOFILICS: X < X^H 

HOME AFECTAT:  X^HY             HOME NORMAL:  XY.      

DONA AFECTADA:  X^HX^H        DONA NORMAL:  X^HX (portadora) o XX.

             (Arbre de Nadal vist per una persona normal i per una persona afectada de daltonisme).

............................................................................................................

2) L’HERENCIA INFLUENCIADA PEL SEXE.

Aquest tipus herència és força més simple, es basa en el fet que alguns caràcters són DOMINANTS per a un sexe però RECESSIUS per a un altre. N’és un exemple la calvície (dominant en homes però recessiva en dones)

HOME AFECTAT c’c           DONA AFECTADA c’c’

HERÈNCIA DE GRUPS SANGUINIS

Karl Landsteiner va descobrirl'existència de diferents grups sanguinis, hi ha tres tipus de glòbuls vermells, l'A, el B i l'O.  El grup A té l'antigen A i l'anticòs anti-B. El grup B, l'antigen B i l'anticòs anti-A. El grup O no té ambdós antígens però té anticossos anti-A i anti-B.

Però com s’hereten els grups sanguinis?

Cada grup sanguini va codificat per 2 al·lels.

FENOTÍPICAMENT	GENOTÍPICAMENT
Grup A	IA IA  / IA i
Grup B	IB IB / IB i
Grup AB	IA IB
Grup O	ii

Cal destacar també: i < I^B/ I^A (l’al·lel i és recessiu davant els al·lels I^B/ I^A)

............................................................................................................

Per tant, si una dona del grup A i un home del grup O s’aparellen, com és possible que sigui la descendència? L’home ha de ser ii però la dona pot ser I^A I^A   o I^A i:

	IA	i
i	IA  i	ii
i	IA  i	ii

	IA	IA
i	IA  i	IA  i
i	IA  i	IA  i

ACTIVITATS

Ara només queda que ens demostris que has adquirit tots els coneixements satisfactòriament! Aquí tens tot un seguit d’exercicis sobre genètica basats en les lleis que has après (hi ha dos de cada llei).

1) En una espècie d’ànecs, la llargària del bec depèn d’una parella d’al·lels. L’al·lel

L, que codifica un bec llarg, és dominant sobre l’al·lel l, que codifica un bec curt. Si encreuem dos ànecs heterozigots per a aquest caràcter:

1. Quines proporcions genotípiques i fenotípiques esperarem en la seva

descendència?

2. Si, fruit de l’encreuament, en surten tres ous, calcula les probabilitats dels

esdeveniments següents:

A. que els tres descendents tinguin el bec llarg

B. que els tres descendents tinguin el bec curt

C. que un descendent tingui el bec curt i dos el tinguin llarg

D. que el primer ànec en sortir sigui de bec llarg i els altres dos de bec curt

3. Si d’un ou surt un ànec amb bec llarg, quina probabilitat té de ser homozigot?

2) El color del pelatge en una espècie de cangurs és controlat per una parella d’al·lels que presenta herència intermèdia. El pelatge pot ser de tres colors:gris, crema o marró. Els colors gris i marró corresponen als homozigots. Si encreuem un cangur de pelatge crema amb un de pelatge marró:

1.  Quines són les proporcions genotípiques i fenotípiques que esperarem en la

seva  descendència?

2. Si de l’encreuament en surten tres descendents, calcula les probabilitats

dels esdeveniments següents:

    A. que tots tres siguin de color marró

    B. que tots tres siguin de color crema

    C. que un sigui de color crema

    D. que només el segon i el tercer en néixer siguin de color crema

3) En el ratolí de camp, l’al·lel que codifica el color negre del pelatge domina sobre el que codifica el color marró. Si encreuem dos ratolins heterozigots:

1. Quines proporcions genotípiques i fenotípiques esperarem en la seva

descendència?

4) La sordesa és un caràcter recessiu. Si una dona sorda es casa amb un home que hi sent i sabem que l’home té la mare sorda:

1. Determina els genotips de la parella que es casa.

2. Determina els possibles genotips dels pares de la núvia.

3. Determina les proporcions fenotípiques i genotípiques dels fills que puguin

tenir.

5) El color negre del pèl dels hàmsters depèn d'un gen dominant B i el color blanc, d'un gen recessiu b. Si una femella té descendents de pèl blanc: 

a) quin ha de ser el seu genotip? 

b) quingenotip i fenotip podria haver tingut el mascle?

6) S'encreuen dues plantes de flors de color rosa i s'obté una descendència formada per 110 plantes blanques, 111 plantes vermelles i 223 plantes roses. Dedueix de quin tipus d'herència estracta. Dóna el genotip dels pares i el dels fills.

TERCERA LLEI

LA TERCERA LLEI DE MENDEL: LA LLEI DE LA SEGREGACIÓ

Ja hem arribat a l’última llei! Mendel seguia sense tenir prou i, com ja havia fet encreuaments amb un únic caràcter (el color de la llavor del pèsol), es va plantejar de fer-ho amb DOS CARÀCTERS de manera que, a més del color de la llavor, ara volia estudiar la textura de la llavor (si el pèsol era rugós o llis).

(!) Tingues en compte que el caràcter “llavor rugosa” (B) és dominant sobre el caràcter “llavor llisa” (b), aquest darrer serà recessiu (R>r).I tingues en compte també que els gàmetes que segregaran hauran de tenir un al·lel de color i un al·lel de textura és a dir: AB, Ab,  ab i aB .

(Si no recordes els conceptes dominant i recessiu revisa la segona llei de Mendel).

Va encreuar dos exemplars purs per ambdós caràcters i el resultat el va encreuar amb un altre exemplar igual a ell:

Recordes com fer les combinacions possibles? Amb el quadre de Punnett obtenim la F2!

	Ab	AB	aB	ab
Ab	AAbb	AABb	AaBb	Aabb
AB	AAbB	AABB	AaBB	AaBb
aB	aaBb	AaBB	aaBB	aaBb
ab	Aabb	AaBb	aaBb	aabb

En aquesta imatge tens representat quin és el resultat fenotípic i genotípic. Les proporcions que sempre obtindrem seran 9,3,3 i 1.

En aquest cas obtenim:

•  9 grocs i llisos.
• 3 grocs rugosos.
• 3 verds llisos.
• 1 verd rugós.

“Els factors hereditaris no antagònics, com són els que informen sobre la forma i el color de les llavors, mantenen la seva independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents.”