domingo, 6 de enero de 2013

ACTIVITATS



Ara només queda que ens demostris que has adquirit tots els coneixements satisfactòriament! Aquí tens tot un seguit d’exercicis sobre genètica basats en les lleis que has après (hi ha dos de cada llei).

1) En una espècie d’ànecs, la llargària del bec depèn d’una parella d’al·lels. L’al·lel
L, que codifica un bec llarg, és dominant sobre l’al·lel l, que codifica un bec curt. Si encreuem dos ànecs heterozigots per a aquest caràcter:

1. Quines proporcions genotípiques i fenotípiques esperarem en la seva
descendència?

2. Si, fruit de l’encreuament, en surten tres ous, calcula les probabilitats dels
esdeveniments següents:

A. que els tres descendents tinguin el bec llarg
B. que els tres descendents tinguin el bec curt
C. que un descendent tingui el bec curt i dos el tinguin llarg
D. que el primer ànec en sortir sigui de bec llarg i els altres dos de bec curt

3. Si d’un ou surt un ànec amb bec llarg, quina probabilitat té de ser homozigot?


2) El color del pelatge en una espècie de cangurs és controlat per una parella d’al·lels que presenta herència intermèdia. El pelatge pot ser de tres colors:gris, crema o marró. Els colors gris i marró corresponen als homozigots. Si encreuem un cangur de pelatge crema amb un de pelatge marró:

1.  Quines són les proporcions genotípiques i fenotípiques que esperarem en la
seva  descendència?

2. Si de l’encreuament en surten tres descendents, calcula les probabilitats
dels esdeveniments següents:

    A. que tots tres siguin de color marró
    B. que tots tres siguin de color crema
    C. que un sigui de color crema
    D. que només el segon i el tercer en néixer siguin de color crema




3) En el ratolí de camp, l’al·lel que codifica el color negre del pelatge domina sobre el que codifica el color marró. Si encreuem dos ratolins heterozigots:

1. Quines proporcions genotípiques i fenotípiques esperarem en la seva
descendència?



4) La sordesa és un caràcter recessiu. Si una dona sorda es casa amb un home que hi sent i sabem que l’home té la mare sorda:

1. Determina els genotips de la parella que es casa.
2. Determina els possibles genotips dels pares de la núvia.
3. Determina les proporcions fenotípiques i genotípiques dels fills que puguin
tenir.



5) El color negre del pèl dels hàmsters depèn d'un gen dominant B i el color blanc, d'un gen recessiu b. Si una femella té descendents de pèl blanc: 

a) quin ha de ser el seu genotip? 
b) quingenotip i fenotip podria haver tingut el mascle?






6) S'encreuen dues plantes de flors de color rosa i s'obté una descendència formada per 110 plantes blanques, 111 plantes vermelles i 223 plantes roses. Dedueix de quin tipus d'herència estracta. Dóna el genotip dels pares i el dels fills.

TERCERA LLEI


LA TERCERA LLEI DE MENDEL: LA LLEI DE LA SEGREGACIÓ

Ja hem arribat a l’última llei! Mendel seguia sense tenir prou i, com ja havia fet encreuaments amb un únic caràcter (el color de la llavor del pèsol), es va plantejar de fer-ho amb DOS CARÀCTERS de manera que, a més del color de la llavor, ara volia estudiar la textura de la llavor (si el pèsol era rugós o llis).

(!) Tingues en compte que el caràcter “llavor rugosa” (B) és dominant sobre el caràcter “llavor llisa” (b), aquest darrer serà recessiu (R>r).I tingues en compte també que els gàmetes que segregaran hauran de tenir un al·lel de color i un al·lel de textura és a dir: AB, Ab,  ab i aB .

(Si no recordes els conceptes dominant i recessiu revisa la segona llei de Mendel).

Va encreuar dos exemplars purs per ambdós caràcters i el resultat el va encreuar amb un altre exemplar igual a ell:



Recordes com fer les combinacions possibles? Amb el quadre de Punnett obtenim la F2!


Ab
AB
aB
ab
Ab
AAbb
AABb
AaBb
Aabb
AB
AAbB
AABB
AaBB
AaBb
aB
aaBb
AaBB
aaBB
aaBb
ab
Aabb
AaBb
aaBb
aabb



En aquesta imatge tens representat quin és el resultat fenotípic i genotípic. Les proporcions que sempre obtindrem seran 9,3,3 i 1.






En aquest cas obtenim:
  •  9 grocs i llisos.
  • 3 grocs rugosos.
  • 3 verds llisos.
  • 1 verd rugós.

“Els factors hereditaris no antagònics, com són els que informen sobre la forma i el color de les llavors, mantenen la seva independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents.”