SEGONA LLEI

LA SEGONA LLEI DE MENDEL: LA LLEI DE LA SEGREGACIÓ:

Recordes què havíem obtingut amb el primer encreuament? Efectivament, un 100% de llavors genotípicament heterozigòtiques (Aa) i fenotípicament grogues. Doncs Mendel no va tenir prou, va decidir seguir investigant i va encreuar dues llavors de la F1 entre si:

(!) RECORDA: 

Un individu AA només segregarà gàmetes (cèl·lules sexuals amb la meitat d’informació genètica) A però un individu que sigui Aa segregarà alguns gàmetes amb l’al·lel A i d’altres amb l’al·lel a (representats de color gris al gràfic). Els gàmetes sexuals masculins i els femenins s’uniran per constituir un nou individu i és clar, si tenim gàmetes A i a, podrem obtenir 4 combinacions...

-Com puc trobar les possibles combinacions? Doncs fent un QUADRE DE PUNNET; Hauràs de crear una taula, on posaràs a la columna de l’esquerra, el gàmetes que produeix un dels individus i, a la primera fila, els gàmetes de l’altre individu. Així doncs:  

	A	a
A
a

	A	a
A	A A	Aa
a	aA	aa

Aquest és el resultat! 

     

            (primer pas)                              (segon pas)

Per tant obtenim:

• Genotípicament: AA, Aa (com la A és dominant, també ho pots expressar A_ ja que tan se val quin al·lel hi hagi al costat perquè la A domina i no permet l’expressió de a) i aa. Per tant: ½  homozigòtics (aa i AA) i ½ heterozigòtics (Aa).

• Fenotípicament obtenim ¾ grocs (A_) i ¼ verds (aa).

“Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no és fusionen o barregen, sinó que queden diferenciats durant tota la vida de l’individu i se segreguen, és a dir, se separen i es reparteixen, en el moment de la formació dels gàmetes."

PRIMERA LLEI

LA PRIMERA LLEI DE MENDEL: La llei de la uniformitat.

Mendel va creuar dues races pures de pèsols; Les llavors d’una raça eren grogues i les de l’altra raça eren verdes.  Ambdues races presenten diferents manifestacions d’un mateix caràcter: el color de la llavor.

QUIN VA SER EL RESULTAT DE L’ENCREUAMENT?

Totes les llavors resultants de l’encreuament, eren de color groc.

Com podem veure al gràfic, la P (generació parental, que són els progenitors purs, un de llavor gorga i l’altre de llavor verda) produeixen la F1 (primera generació filial és a dir, els primers descendents) de la qual s’obtenen llavors gorgues.

"Quan s'encreuen dues races pures, tots els descendents són iguals entre sí."

(Mendel virtual explica la seva primera llei)

...................................................................................................................................................................

+ Aprofundim.

En aquest cas, el color de la llavor depèn de dos al·lels A i a; com hem dit que els progenitors són races pures, tindran ambdós al·lels iguals (AA o aa). La primera generació no serà homozigòtica (amb els dos al·lels iguals AA o aa) sinó que serà heterozigòtica (al·lels diferents Aa).

-Fàcil, oi? Doncs seguim!

Els resultats d’un encreuament s'estudien: fenotípicament i genotípicament.

El genotip és refereix a la informació genètica. (Ens fixarem en els al·lels)

El fenotip fa referència a l’expressió del genotip, el resultat visual.

-Perquè ens hem de fixar en això?, doncs és ben senzill: te n’hauràs assabentat que l’al·lel A i l’al·lel a són diferents i no només pel color de llavor sobre el que informen sinó, per la dominància d’un sobre l’altre. En aquest cas A domina sobre a (s’expressa així: A>a).

Fixa’t en la F1 on tots els pèsols són Aa (A relacionat amb el groc i a amb el verd) però tot i tenir informació d'ambdós al·lels, només obtenim pèsols grocs; la presència de A no permet la manifestació de a per tant, A és dominant i a és recessiu. AA i Aa (A_) seran grocs mentre que per que sigui verd només podran haver al·lels a (aa).

De manera que fenotipicament la F1 és groga i genotipicament és Aa.

WHO WAS GREGOR MENDEL?

Gregor Johann Mendel

Gregor Johann Mendel (20 July 1822 to 6 January 1884).
He was an Austrian biologist with different varieties of peas deduced the basis of genetic inheritance today.

After a childhood marked by poverty, Johann Gregor Mendel in 1843 became part of an Augustinian monastery Königskloster order which was named abbot in 1868.

Initially made ​​in the garden of the monastery, crosses with varieties of peas (Pisum sativum) and it was noticed that the results were predictable in terms of proportions and probabilities, but at the time was unaware of the existence of genes and also were not taken into account at the end of his studies until a few years later.

The three laws discovered by Mendel were:

· First, when crossed two varieties of the same pure species , descendants are all the same and can resemble either parent or any of them.

· A second states that cross each other in the hybrids of the second generation, the descendants are divided into four parts, one of which resembles her grandmother, another to his grandfather and the other two to his parents.

· The third law concludes that, if the two varieties differ in starting two or more characters, each of which is transmitted in accordance with the first law, regardless of others.

His work was not valued when published in 1866. Hugo de Vries, Dutch botanist Carl von Corrns and Enrich Tschermark separately rediscovered Mendel's laws in 1900.

PRESENTACIÓ DEL BLOC.

Alumnos de 4 º de E.S.O,

¡Bienvenidos a nuestro Blog de genética! Como ya os habrá explicado vuestra maestra de biología, aquí encontraréis enunciadas las leyes de Gregor Mendel con ejemplos, unas cuantas actividades y otros soportes para asegurarnos de que habéis alcanzado los contenidos satisfactoriamente ya que este Blog no es más que una herramienta de aprendizaje y refuerzo para vosotros y también para nosotros.

Alumnos de 2 º de Bachillerato B, modalidad científica; Biología